Del 19 de setembre fins al 8 de novembre de 2024
De dilluns a divendres de 10.00h a 13.00 i de 17.00 a 20.00h
El Moviment Modernista (1890-1914) conegut com Art Nouveau, Jugendstil o Sezession, pivota al voltant de l’any 1900, un canvi de segle a Europa caracteritzat per l’entusiasme en el progres tècnic, avalat pels enormes avanços científics, com el fonògraf, el cinematògraf, el motor d’explosió, l’aeroplà, l’electricitat…i que es donaven a conéixer en les Exposicions Internacionals com la de Paris de 1900. Començava l’època de la competitivitat entre les Nacions en l’aspecte industrial i colonial,amb la creació d’enorme riquesa en una Europaen pau. Esta ètica basada en el progrés continu de la burgesia havia de crear la seua estètica pròpia que reflectira la seua poder i influència, així va nàixer el Modernisme o Art Nouveau, un art elitista que va arribar a seduir també a les incipients classes mitjanes.
A Espanya el Modernisme va florir sobretot a Barcelona i en menor mesura Madrid i altres ciutats industrialitzades, entre elles, Alcoi, Reus, Cartagena, Ferrol… Aspirava cap a l’art total que abastava també les Arts aplicades (mobiliari,joieria,decoració,cartelismo) Entre estes últimes va tindre gran importància la moda, sector que era divulgat a través de les Revistes i les Arts Gràfiques amb especial cura de les seues portades (Vogue, La Gazette du Bon Ton).
A Espanya el Modernisme va aconseguir una difusió limitada a l’alta burgesia encara que la democratització de la premsa i revistes que es va aconseguir amb el procediment del fotogravat, el van divulgar com un art reproduïble amb gran èxit entre les classes mitjanes i populars.
La dona espanyola en 1900 amb un 71% d’analfabetisme, sense cap dret civil i empresonada dins de la seua cotilla, depenia enterament de les decisions masculines i estava molt lluny de semblar-se a la figura de la dona de tints romàntics,idealitzada i soñadoraen el seu etern femení de fragilitat que mostraven les portades, envoltades de cignes,libèl·lules i decoratives composicions florals on la sinuositat de la corba s’ensenyoria d’un dibuix molt marcat que tancava contrastos cromàtics plans a la recerca de la bellesa a través d’una exuberant ornamentació que servia com a contrapés a la quotidiana sordidesa de la mecanització i la producció industrial.
El txec Alfons Molta (1860), el vienés Gustav Klimt (1862) i el francés Toulouse-Lautrec (1864) van ser losmodelos d’una sèrie d’il·lustradors gràfics que trobem en esta exposició. Es tracta de portades originals de revistes editades a Madrid i Barcelona,com són Blanco i Negre, (1891) Nou Món (1894), Hispània (1899) i Àlbum Saló (1897).
Quant a les tècniques emprades, destaquen el grafit, laacuarela, elgouache, la tinta, el tremp i l’oli quasi sempre sobre paper o cartolina.
Trenta i sis són els dibuixants de 1900 que exposem, de la talla d’Emilio Sala, Eulogio Varela, Chiorino, Gaspar Camps, Méndez Bringa, Xaudaró, Florit, Arija, Medina Vera, Carlos Vázquez, Collaut Valera. Lozano Sidro, Díaz Huertas i Vila Prades entre altres.
L’alt nivell de qualitat aconseguit per estos il·lustradors demostra fins a quin punt la Il·lustració Gràfica va marcar estil en este país durant els vint-i-cinc anys de vigència del Modernisme.
