En l’obra d’Imma, el color adquireix una dimensió que va més enllà de la simple paleta visual; és un element vibrant que s’assembla al so, ressonant amb una força que desencadena un llenguatge únic. Aquest exposició presenta l’amalgama cromàtica d’una artista la qual obra es distingeix per la seua capacitat d’encarnar la ressonància, equiparable a la veu que individualitza a cada ésser humà.
La singularitat d’Imma es manifesta no solament en l’ús del color, sinó també en l’energia palpable de les seues pinzellades. Aquestes transcendeixen la mera representació visual i s’erigeixen en afirmacions d’un acte matèric eteri. La seua obra s’allunya deliberadament de la fotografia, reivindicant la seua autonomia expressiva en un diàleg amb la materialitat de la pintura contemporània.
En la seua trajectòria, Imma ha explorat de manera íntima la matèria subtil de la pintura, acumulant-la com a sediments sobre la tela. Les seues sèries, com la provocadora “segona pell”, revelen una connexió profunda amb la realitat, on plàstics envoltants es transformen en capes de pintura que desfan el seu embolcall i es despleguen, desafiant les convencions tradicionals.
Des dels seus primers encontres amb la performance fins a la seua incursió en la imatge digital, Imma ha teixit un vincle intricat entre diferents formes creatives. La fusió de la pintura amb la imatge digital, fent una “picada d’ull” al “glitch” i la interferència digital, com a equivalents al “dripping” pictòric, reflecteix la seua capacitat per entrellaçar disciplines artístiques.
L’obra d’Imma revela el seu compromís continu amb la recerca artística, on s’ha observat la ressonància sonora i els seus paral·lels amb les formes, així com les correspondències entre harmonies de colors i sons. Aquestes investigacions, lluny de ser capítols tancats, actuen com a fil conductor, teixint cohesió a través del seu gran cos de treball. Aquesta mostra convida l’espectador a submergir-se en les ressonàncies de colors úniques, en una paleta amb un timbre molt personal.