Del 12 de enero al 15 de febrero
El Dia Internacional de la Dona Treballadora commemora, des de principis del segle XX, la important aportació femenina al reconeixement dels drets laborals. Per aquesta raó, hem escollit una selecció de fotografies de diversos fons històrics locals, gràcies a la qual es reflecteix gràficament l’evolució del paper de la dona en el món del treball al llarg de la història d’Alcoi.
Les imatges es distribueixen en diferents àrees temàtiques: professionals, comerços i mercats, indústria alimentària, tèxtil, paper i oci.
Les dones van ocupar gradualment nous àmbits laborals: docents, infermeres, administratives, telefonistes, periodistes, locutores de ràdio, perruqueres i esteticistes.
La majoria de les parades dels mercats estaven a càrrec de dones, bé perquè els marits treballaven al camp o bé en altres sectors aliens. D’aquesta forma, el treball femení venia a completar els minsos jornals de la família.
Les dones foren la cara visible darrere dels aparadors dels comerços malgrat que la legislació de l’època posava moltes traves a la seua independència, per la qual cosa van ser poques les dones propietàries.
Les dones també foren protagonistes darrere dels aparadors de forns, confiteries i gelateries, com el Forn de Blayet, propietat de Marita Jordá; la Confiteria San Jorge, fundada per Adelaida
Blanquer i la seua filla Dolores; el Kiosco Gadea, amb Laura Peidro; Carmen Serra, de la Confitería Antonio Pérez; Rosario Jordá, del Campanar i Amalia Romeu, de la mítica Granja Cecilia.
La indústria de les olives farcides va ser una activitat bàsicament femenina abans de la seua mecanització. La majoria de dones treballaven a estall i podien fer quasi 15 hores diàries. En La Española, per exemple, hi treballaven als anys 60 unes 300 dones i a penes 5 o 6 homes.
La Revolució Industrial alcoiana es va basar en una elevada explotació de la mà d’obra, on abundava el treball femení, que estava menys pagat. En el sector tèxtil, a finals del segle XIX quasi una quarta part dels treballadors eren dones. Aquesta xifra va anar en augment fins que les dones protagonitzaren també vagues en defensa dels seus drets laborals.
Les treballadores del paper i de la fabricació de mistos eren les més nombroses i les que més conflictes laborals van protagonitzar en defensa dels seus drets, però també per impedir el tancament de La Mistera. En plena dictadura de Franco encara van tindre capacitat, el 25 d’octubre de 1945, de fer aturades protestant pels sous baixos.
A poc a poc, les dones van trencar els tabús de la societat del passat. Començaren a estiuejar; tingueren carnet de cantants professionals, com Amanda Gisbert, la ‘reina del Passapoga’; jugaren en equips d’elit, com el cas d’Esclavas-Apacesco, i també en 1971 crearen el primer club de futbol femení en Caramanxel.
Una exposició que compta amb el treball de l’Associació Alcoi Industrial amb la col·laboració de Fundación Mutua Levante.
