Com les fruites solen caure a prop de l’arbre, l’obra de Josep Sou, en general, i en particular “El cau de les sorpreses”, comparteix l’actitud vital del seu creador: el gust per l’ocurrència, la irreverència, la conya marinera i el desgavell. La seua poesia visual és un cau amable amb obres que estimulen la creació, les idees, que aporten solucions a problemes i en ocasions, no només això, sinó que també aporten elements per a plantejar-ne de nous. L’obra poètica de Josep Sou és una obra enginyosa, mordaç, essencial i concisa, que transmet als espectadors un crit de rebel·lia contra el món i el temps que ens ha tocat viure, però no com un cop de taüt a terra (que és una cosa perfectament seriosa), sinó mitjançant el sarcasme, la burla i la ironia, els tres elements que formen el triangle de l’humor i que, com deia Frida Kalho, és la cosa més valuosa que tenim: “Nada es más valioso que la risa. Se requiere de fuerza para reír y abandonarse. La tragedia es lo más ridículo”. Riure, a banda dels beneficis terapèutics que produeix en el nostre organisme i que tots coneixem, és l’única manera civilitzada de plantar cara a aquest microunivers de toreros, beates, incrèduls del tot i de les parts i fatxendes amb divorcis difícils que, per por o per pena, se’ns ve al damunt. Ells son immunes a qualsevol cosa, excepte a la sàtira. Ho deia Molière: “ens agrada ser malvats però de cap manera ridículs”. Per això riure ens fa invencibles. No com els (les) que sempre guanyen, sinó com aquelles (aquells) que mai es rendeixen.
Pep Jordà
Per a descarregar catàleg punxa ací