«La vida és una visita molt curta a una botiga de joguets entre el naixement i la mort.»
Desmond Morris
Els joguets i jocs de cada època són un fidel reflex de la humanitat, de la seua organització social, de les peculiaritats de les cultures i pobles, de l’ús tecnològic dels materials i de l’aplicació que l’ésser humà ha fet de la creativitat i el disseny en la quotidianitat. Es té constància de l’existència de joguets senzills des de les albors del temps, com les trompes d’argila trobades en l’antiga Babilònia; les boles semiprecioses enterrades juntament amb un xiquet a la ciutat egípcia de Nagada o les nines d’os, ivori o ceràmica d’època paleocristiana. En origen, molts d’aquests joguets tingueren un ús adult en cerimònies, rituals i actes endevinatoris, però van ser adoptats pels xiquets com a diversió.
No va ser fins al segle XVIII quan es produeix una important transformació social que inicia, encara que de manera molt tímida, un procés industrialitzador en molts àmbits i que, unit a l’auge de la burgesia i a la mentalitat il·lustrada, també influiria en el món del joguet. No obstant aquesta tendència, no pot parlar-se d’un cert avanç del teixit industrial entorn de la fabricació del joguet fins a ben entrat el segle XIX; fins aleshores només poden referir-se els hàbils treballs d’uns certs artesans que desenvolupen la seua producció de manera particular.
El relat argumental de l’exposició, integrada majoritàriament per peces del Museu del Joguet de la Universitat Politècnica de València, atén a la classificació pel sistema ESAR, unes sigles que fan referència a les característiques psicològiques i físiques dels joguets, que els agrupa en quatre categories: jocs d’exercici, simbòlics, d’encaixos i de regles. A aquestes seccions, per a actualitzar i completar-ne la classificació, s’incorporen els capítols referits als joguets didàctics (STREAM) i les experiències de l’era dels jocs electrònics.