7 de Junio / 5 de Julio 2013
Filla de una família molt coneguda i reconeguda a Alcoi, es llicenciada en Belles Arts, per la Facultat de BBAA de San Carles de València on vaig tindre l’oportunitat de conèixer-la com a docent, des de les hores vaig vore en ella una inquietud especial cap les arts plàstiques, la seua predisposició, la seua capacitat creativa i sobre tot la il·lusió i entusiasme que posava en cada treball, que suposava un repte de superació a mes de una satisfacció personal indescriptible, soles entesa per els creadors, els seus antecedents han influït categòricament en la seua decisió per la complexa tasca artística, per part de sa mare: la pintura i per la de son pare: l’escultura.
Neus es una apassionada del dibuix i l’escultura, on destaca en les tècniques additives, cal dir que tot bon escultor es un excel·lent dibuixant y Neus complís aquesta premissa i ho podem vorer a l’exposició que mos mostra avui i que titula «EL MODERNISME ALCOIÀ» on ella es motiva pel seu amor i devoció per Alcoi imbricat en una època d’esplendor, enyorada i que té un encant especial pel que va produir en la societat i que farà, mitjançant l’obra de neus ens fa remoure la enyorança d’un temps passat que sempre el tindrem present, eixe esperit emprenedor paral·lel a la revolució industrial que va deixar les seues mostres més significatives en l’arquitectura a Alcoi, Neus ho sent i ho plasma tal i conforme ho veu i sent i baix el seu punt de vista contribueix a traure els valors, tant sentimentals com patrimonials de la seua ciutat, el que fou, el que es i sobre tot el que serà.
L’art és, sobre tot comunicació per la qual l’artista ens diu coses i dialoga, mos transmet els seus sentiments i vivències a través de l’obra i mitjançant el llenguatge no verbal de formes, línea color, composició, perspectiva, etc…, mos fa reflexionar i situar-nos en altre temps, mitjançant la reflexió darrere de la visualització de l’obra d’art, en el treball de Neus que avui podem contemplar mos narra, a través de la seua experiència, motivacions i visió personal, un reviure del modernisme en general i en particular mos parla sobre el patrimoni que tenim a Alcoi i que moltes vegades mos passa desapercebut en un intent de conscienciar a l’espectador de la preservació i consideració a mes de la seua conservació i no agressió a estos monuments dels nostres avantpassats que feren d’Alcoi una ciutat referent en l’àmbit industrial, el fer, per mig de la visualització i reflexió dels seus treballs, sentir-se identificats i conscients de la seua terra i el que significa.
Neus ens mostra una sèrie monogràfica de gravats en diferents tècniques, concretament el gravat calcogràfic i litogràfic amb tocs d’aquarel·la, lo que el fa mes contemporani si cap a mes de personalitzar cada peça, sempre hem entès que’l gravat es una seriació, en el mon de Neus, eixa seriació podria passar per la unicitat de l’obra en lo que respecta al tractament posterior a l’estampació mitjançant els tocs de color, lo que li confereix a l’obra eixe estatus de unicitat dins la seriació, dotant d’un aura especial a cada obra en particular. El fet de seriar obra es un intent d’apropament al públic i al col·leccionista en general, socialitzant mes si cal així l’obra per a que la puga gaudir quanta mes gent millor, es l’objectiu primordial de l’artista.
L’obra te una magistral factura en la que es combina el dibuix de la l’escultora que du dins i la del dibuix ben fet, creant una simbiosi estilística personal amb un llenguatge definit i clar, en el que transmet de forma clara i directa allò que ens vol dir, els treballs que podem contemplar avui tenen una estètica particular molt seua, pròpia i personal, on mos mostra el seu segell d’identitat, o siga, te una línea de treball molt clara i no ens mareja en ambigüitats, aprofitant l’expressió de la tècnica pròpiament dita. La seua línea es converteix en la dominant de la composició i veiem profunditats i perspectives tan sols a través d’ella en totes les seues accepcions: línea fina, grossa, sensible, secundaries, terciàries, principals, etc… les quals mos fan vore les diferents profunditats de camp, donant-li al treball eixa particularitat del volum bidimensional, que conjugant amb el joc amb la tarlatana acaba de arrodonir l’expressivitat de l’obra, però a mes, per a donar-li un toc personal si cal mes contemporani, l’obra te influencies d’altres grans mestres com Durero o Goya amb arrels clarament NeoPop’s. Espere que vos agrade a tots i gaudiu del que Neus ens conta en les seues obres.
Moisès Gil
