Se le ha enviado un correo electrónico para que confirme su suscripción a la newsletter de Fundación Mutua Levante.

Revise en la carpeta de correo no deseado o spam de su bandeja de entrada.

"Resinas"
Jesús Mullor
Fecha:

23 Octubre / 21 Noviembre 2014

Descripción:

Jo  tenia una vida tranquil·la, serena, normal, d’anar per casa, fins que una vesprada vaig creuar el Viaducte i costera a baix, vaig desembocar a l’estudi de Jesús Mullor.

Vaig tindre la sort d’agafar-lo en un dels quatre únics dies a l’any en què Jesús parla i conversa com una  persona normal, la resta de l’any, 361 dies, bé 360 els anys bixestos, Jesús sol limitar-se a pronunciar monosíl·labs, somriure dolçament i treballar, treballar com un empleat d’un restaurant xinés, però en pla creatiu, amb espàtules, resines, llenços i pinzells… però com els estava comptant, després d’aquella llarga conversació ja res ha sigut igual, perquè Jesús Mullor em va fer partícip del malson que li turmenta, la “pesadilla” de la tercera revelació.

Vostés han sentit parlar de la tercera revelació? La tercera revelació…

Si busquen en Google els sortiran unes 300.000 pàgines al voltant de la tercera revelació, incloses les de Fàtima. Però no. No és eixe el malson de Jesús que em va contagiar.

Jesús Mullor, va haver de fer front ben jove a la primera revelació. Sol, flac, sense fer cap màster, sense participar en cap curset de l’Àgora. La primera revelació li va sobrevenir a traïció, com si fóra una acció preferent de Bancaixa. Primera revelació: als xiquets no els porten en la cigonya.

Però és que quan no estava encara recuperat del trauma, sense poder recorrer a una targeta de Caja Madrid, sense saber qui era Bárcenas, va haver de fer front a la segona revelació: els reis Mags són el pares.

Vull demanar disculpes si algú dels presents encara no estava al corrent de les dues primeres revelacions. Tots els afectats tenen després de la presentació unes botelles de vi a la seua disposició per a superar la crisi.

Jesús Mullor, nascut al carrer Sant Nicolau, fa ja 58 anys, està a punt d’entrar en el rècord Guinness a l’haver aconseguit el meritori triomf de sobreviure de la pintura, dels seus quadres, i vivint en Alcoi, des de que va complir 16 anys.

Són ja 42 anys i si no se’ns ha mort de fam ni s’ha tallat una orella, serà per alguna cosa, no per l’eficàcia dels serveis socials, sinó perquè és un artiste, un creador capaç del miracle de la supervivència en el món de la pintura.

Però això sí, amb l’angoixa cada matí, en despertar, d’esperar la tercera revelació. ¿Quina serà la tercera  revelació? ¿Pablo Iglesias en la Moncloa? ¿La Mancomunitat de l’Alcoià i el Comtat amb un polígon industrial comarcal? ¿La independència del barri de Batoi? ¿Els nous estatuts de l’Associació de Sant Jordi?

No esperen vostés encontrar res de tot això en els quadres de Jesús Mullor. Ell és un home que busca. I la seua creació artística és una manera de compartir amb nosaltres, el públic, la seua necessitat de trobar respostes cada dia.

En aquella llarga conversa em confessava que ja ha viscut dues terceres parts de la seua vida i encara no sap de què va açò. Tranquil Jesús, Mariano Rajoy ha viscut ja set vides, com els gats, i tampoc sap de què va açò.

En cada obra de Jesús Mullor hi ha preguntes, dubtes, descripcions de sentiments, crits i silencis, i la constant recerca de respostes amb mapes i plans de la muntanya russa de les seues emocions de cada dia. Eixos són els testimonis que trobem en el treball artístic de Jesús Mullor.

Després d’una intensa formació tècnica, de passar moltes hores copiant de models i repetint als clàssics, Jesús Mullor va iniciar una marató buscant nous materials i un estil propi que el diferenciés amb personalitat artística pròpia. I ho ha aconseguit. Les resines descobertes en Mèxic i el sentit de l’existència retrobada en l’Índia, que ja forma part de Jesús, tenen molta culpa.

Aquí està la prova i és motiu d’alegria poder compartir aquesta visualització de la seua obra en Alcoi que ja han gaudit en Mèxic, Portugal, França, nombrosos museus d’Espanya i col·leccions d’institucions privades.

I no volia acabar aquesta presentació sense compartir una reflexió amb tots vostés.

Som un poble que hem aconseguit encunyar una sèrie d’eslògans amb molta projecció, i no en referisc precisament a lo de “siete siglos de industria”. Alcoi ha exportat el “Més moral que l’Alcoyano”; “de fil de vint”; “No sigues cagarruta, ix a la festa i disfruta”; “Una aceituna como ninguna”; “El meu poble Alcoi te costeres i ponts”; “Festa que li parla al cor, abraça-la sense por”; “Colzeambcolze”; Alcoi, peladilla de España”; “La ciudad de los puentes”…

Però hi ha una, ara arriba la reflexió, de la que hem fet burla, «chiste, escarnio, cachondeo»… I és la de “Això ho pague jo”. Som tan collonuts que per a un que hi havia que es pagava alguna cosa l’hemma txucat fins a fer-lo desaparéixer. Tenim molt de caníbals. Alcoi és un poble en què ja no hi ha pràcticament ningú que es pague res. Per això s’ha de mimar, cuidar quasi com a espècie protegida, a entitats com a Mutua Levante Seguros, que encara és capaç d’organitzar cicles expositius, obrir les seues portes per a recolzar als nostres artistes, no sols als pintors sinó també a la música en directe com la que tenim avui ací. Gràcies – Mutua Levante, per favor, no canvieu. Ja no ens queda quasiningú.

Gaudisquen de l’art de Jesús Mullor, no busquen explicacions, deixen que els sentits exploren els colors, les formes i les tècniques.

I per favor, en quant algú tinga clar el de la tercera revelació m’ho diuen de seguida per a publicar-ho a la primera pàgina de El Nostre.

Ramón Climent

 

 

 

 

 

 

FUNDACIÓN MUTUA LEVANTE